FRANCISCA CATALÀ MERCÈ
“NO POTS SUPORTAR UNA PERSONA QUE NO T’AGRADA. NO SUPORTES NI QUE ET TOQUI.”
Qui la coneix li diu Paquita, però el seu nom complet és Francisca Català Mercè. Si us agrada caminar per Montjuïc, és probable que us l’hagueu trobat passejant amb el seu gos, que l’acompanyava a tot arreu. La Paquita va néixer el 1933 i viu al mateix pis del Poble-sec des dels tres anys d’edat. Va ser a la sala d’estar d’aquest pis on el seu marit Rafa la va convidar a ballar per primer cop, durant una festa que ella havia organitzat gràcies a la complicitat de dues amigues que vivien “a dalt”, a les barraques de Montjuïc. De petita li hauria agradat aprendre dansa clàssica perquè li encanten el ball i els vestits de ballarina. Ens recomana llegir El món de Sofia de J. Gaarder.
Qui la coneix li diu Paquita, però el seu nom complet és Francisca Català Mercè. Si us agrada caminar per Montjuïc, és probable que us l’hagueu trobat passejant amb el seu gos, que l’acompanyava a tot arreu. La Paquita va néixer el 1933 i viu al mateix pis del Poble-sec des dels tres anys d’edat. Va ser a la sala d’estar d’aquest pis on el seu marit Rafa la va convidar a ballar per primer cop, durant una festa que ella havia organitzat gràcies a la complicitat de dues amigues que vivien “a dalt”, a les barraques de Montjuïc. De petita li hauria agradat aprendre dansa clàssica perquè li encanten el ball i els vestits de ballarina. Ens recomana llegir El món de Sofia de J. Gaarder.
GRACIELA FISAS
“L’AFECTE VENÇ MOLTES COSES, OI?”
Després de fugir de la dictadura uruguaiana el 1979, la Graciela va arribar sola a Madrid des de Montevideo, i més tard, el 1982, es va traslladar a Barcelona. No va ser fàcil deixar el seu marit, la seva filla, les seves companyes i el seu estimat gos per refer una vida lluny com a psicoterapeuta, però ho va aconseguir. Ara està molt agraïda de viure al barri del Poble-sec, on ha teixit bones amistats. Mentre reflexionàvem plegades en aquesta exposició, ens va sorprendre amb un full on havia apuntat això: “Vaig poder-los veure, tenir-los a prop, de vegades intercanviar algunes paraules: Evita, P. Maragall, J. M. Serrat, S. Carrillo, P. Neruda, N. Espert, V. de Moraes, Che Guevara, R. Bolaño, J. Cortázar, Victòria dels Àngels, A. Davis, I. Yevtushenko, G. García Márquez, M. Benedetti, M. Camacho”. Què us sembla aquest llistat? Heu tingut la mateixa sort?
Després de fugir de la dictadura uruguaiana el 1979, la Graciela va arribar sola a Madrid des de Montevideo, i més tard, el 1982, es va traslladar a Barcelona. No va ser fàcil deixar el seu marit, la seva filla, les seves companyes i el seu estimat gos per refer una vida lluny com a psicoterapeuta, però ho va aconseguir. Ara està molt agraïda de viure al barri del Poble-sec, on ha teixit bones amistats. Mentre reflexionàvem plegades en aquesta exposició, ens va sorprendre amb un full on havia apuntat això: “Vaig poder-los veure, tenir-los a prop, de vegades intercanviar algunes paraules: Evita, P. Maragall, J. M. Serrat, S. Carrillo, P. Neruda, N. Espert, V. de Moraes, Che Guevara, R. Bolaño, J. Cortázar, Victòria dels Àngels, A. Davis, I. Yevtushenko, G. García Márquez, M. Benedetti, M. Camacho”. Què us sembla aquest llistat? Heu tingut la mateixa sort?
MANUELA CARRERA FAUQUET
“M’HAURIA AGRADAT QUE ALS VINT-I-SET ANYS M’HAGUESSIN ENSENYAT A ESTIMAR-ME AIXÍ.”
A principis dels anys noranta, la Manuela va arribar al barri del Poble-sec i va trobar un espai molt diferent del que coneixem ara. Si li pregunteu què és el que més li agrada del barri, segurament contestarà: “La diversitat de la gent, la seva amabilitat i cortesia”. Quan era petita i encara vivia amb la seva germana bessona i els seus pares a Albalate de Cinca (Osca), com que no tenien equip de música, escoltava les cançons que venien de la casa dels seus veïns i recorda com acabaven cantant tots junts les jotes aragoneses de Miguel Fleta. Recomana molt veure el documental Maria by Callas, en el qual “és sorprenent conèixer de ben a prop un personatge tan fort en el cant i tan fràgil en l’esperit”.
A principis dels anys noranta, la Manuela va arribar al barri del Poble-sec i va trobar un espai molt diferent del que coneixem ara. Si li pregunteu què és el que més li agrada del barri, segurament contestarà: “La diversitat de la gent, la seva amabilitat i cortesia”. Quan era petita i encara vivia amb la seva germana bessona i els seus pares a Albalate de Cinca (Osca), com que no tenien equip de música, escoltava les cançons que venien de la casa dels seus veïns i recorda com acabaven cantant tots junts les jotes aragoneses de Miguel Fleta. Recomana molt veure el documental Maria by Callas, en el qual “és sorprenent conèixer de ben a prop un personatge tan fort en el cant i tan fràgil en l’esperit”.