“L’AFECTE VENÇ MOLTES COSES, OI?” Després de fugir de la dictadura uruguaiana el 1979, la Graciela va arribar sola a Madrid des de Montevideo, i més tard, el 1982, es va traslladar a Barcelona. No va ser fàcil deixar el seu marit, la seva filla, les seves companyes i el seu estimat gos per refer una vida lluny com a psicoterapeuta, però ho va aconseguir. Ara està molt agraïda de viure al barri del Poble-sec, on ha teixit bones amistats. Mentre reflexionàvem plegades en aquesta exposició, ens va sorprendre amb un full on havia apuntat això: “Vaig poder-los veure, tenir-los a prop, de vegades intercanviar algunes paraules: Evita, P. Maragall, J. M. Serrat, S. Carrillo, P. Neruda, N. Espert, V. de Moraes, Che Guevara, R. Bolaño, J. Cortázar, Victòria dels Àngels, A. Davis, I. Yevtushenko, G. García Márquez, M. Benedetti, M. Camacho”. Què us sembla aquest llistat? Heu tingut la mateixa sort?