Maig 2020. En la terrassa de un bar de Cerdanyola quedem amb Elena Jaumandreu, membre d'honor de l'academia del Cinema Català. L'entrevista va ser gravada amb el mòbil, en exteriors, ja que la pandèmia havia esclatat fa pocs mesos. L'Elena aprengué l'ofici del muntatge del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l'Estat espanyol I el seu germà Francesc l'aprengué d'ella. Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d'aquest any, després de casar-se i tenir fills, es dedicà sobretot al muntatge de doblatge. La seva primera pel·lícula com a primera muntadora fou ‘Chimes at Midnight’ (1965), d'Orson Welles. El 2015 colabora a Cerdanyola del Vallès amb l'associació TCC, un taller de cinema per a gent gran. // Mayo 2020. En la terraza de un bar de Cerdanyola quedamos con Elena Jaumandreu, miembro de honor del academia del Cine Catalán. La entrevista fue grabada con el móvil, en exteriores, puesto que la pandemia había estallado hace pocos meses. Elena aprendió el oficio del montaje de su padre, Francesc Jaumandreu, uno de los primeros montadores en el Estado español Y su hermano Francesc lo aprendió de ella. Residió en Madrid del 1942 al 1969, y desde este año, después de casarse y tener hijos, se dedicó sobre todo al montaje de doblaje. La suya primera película como primera montadora fue ‘Campanadas de Medianoche’ (1965), de Orson Welles. Desde el 2015 colabora en Cerdanyola del Vallès con la asociación TCC, un taller de cine para gente mayor.
Maig 2020. Montserrat Fariña ens conta un trosset de la seva vida que va canviar quan es va anar a treballar al Parc d'Atraccions del Montjuïc, ara desaparegut. // Montserrat Fariña nos cuenta un trocito de su vida que cambió cuando se fue a trabajar al Parque de Atracciones del Montjuïc, ahora desaparecido.
Aquesta entrevista ha estat gravada un dia del 2020 a casa de Francisca Català Mercè, veïna del barri del Poble-sec a Barcelona, molt amiga de Genoveva Loredo Sánchez. Juntes recorden algunes històries de terror que les contaven quan eren petites. Les narradores d'aquestes històries eren o l'àvia de Genoveva o les monges de l'escola on estudiaven. Ambdues han clar que fer-les sentir por era una manera de controlar-les. // Esta entrevista ha sido grabada un día del 2020 en casa de Francisca Català Mercè, vecina del barrio del Poble-sec en Barcelona, muy amiga de Genoveva Loredo Sánchez. Juntas recuerdan algunas historias de terror que les contaban cuando eran pequeñas. Las narradoras de estas historias eran o la abuela de Genoveva o las monjas de la escuela donde estudiaban. Ambas tienen claro que hacerles sentir miedo era una manera de controlarles.